EIXOS D’ACTUACIÓ

CIUTAT VALENTA
Decidida a avançar sobre cendres

Xàtiva és la seua gent; si perdem el veïnat, perdem la ciutat. Per tant, cal plantar cara al fatalisme de la decadència i posar en marxa aquesta ciutat per a avançar cap a una nova prosperitat.

ACCÉS A L’HABITATGE

Totes les administracions hem de crear eines que ens permeten garantir l’accés de tots i totes a un habitatge digne, siga en el mercat lliure, siga a través d’una xarxa de recursos públics.

1.-Xàtiva, ciutat lliure de desnonaments. Per això, cal garantir que des de l’Ajuntament s’invertisquen tots els recursos jurídics disponibles i d’intermediació hipotecària, i també reforçar prestacions municipals d’emergència adreçades al pagament de lloguers o d’hipoteques de l’habitatge habitual.

2.-Impulsar el pla “Cap persona sense sostre”. Crear una xarxa d’habitatges d’emergència social per a garantir l’accés àgil al reallotjament en casos de pèrdua de l’habitatge.

3.-Aprovar un pla local d’habitatge per a impulsar un parc públic d’habitatges de lloguer de caràcter intergeneracional. Per cada quatre habitatges ocupats per gent major, un serà ocupat per un jove que actuarà com a bon veí d’aquesta gent gran.

4.- Coordinar mesures proactives per a evitar que els bancs, les caixes i els grans propietaris mantinguen pisos buits i establir convenis amb les entitats bancàries per a aconseguir la cessió d’aquests habitatges i posar-los en lloguer.

TRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA

Xàtiva vol caminar decididament cap a la sobirania energètica a través del subministrament d’energia 100% renovable, amb emissions zero, democratitzant-ne l’accés i recuperant-ne la gestió com a servei públic. Per això, volem:

5.-Crear un operador elèctric municipal. Instal·larem equips d’energia renovable als edificis de propietat pública per a proporcionar electricitat a bona part de les instal·lacions i dels equipaments municipals, incloent-hi l’enllumenat públic.

6.-Promoure l’autoproducció d’energia fotovoltaica a les comunitats de veïns per a fer-ne un ús col·lectiu (ascensors, xarxa elèctrica comunitària, etc.), a les naus industrials i als edificis del sector terciari.

7.-Impulsar l’elaboració d’un Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES)  instal·lant fanals que funcionen amb energia solar, implementant punts de recàrrega elèctrica per a vehicles alimentats amb fonts renovables i augmentant el parc mòbil (municipal) en tecnologia elèctrica.

8.-Revisar els acords municipals de contractacions d’energia per tal d’aconseguir un preu millor dels subministraments i uns compromisos amb les energies renovables.

L’AIGUA ÉS UN BÉ COMÚ

Des del govern, reforçarem la gestió pública, integrada i participativa del cicle integral de l’aigua. Promourem la gestió de proveïment d’aigua, de clavegueram i de depuració des de l’empresa municipal PROEXA. Per això, cal:

9.-Fer ús dels instruments a l’abast de l’Ajuntament, com ara l’empresa pública PROEXA, per a reforçar la municipalització de l’aigua i per a poder dur a terme una gestió eficient, pública i democràtica d’aquest bé.

10.-Elaborar un pla director de millora de la xarxa de proveïment d’aigua potable i de clavegueram de la ciutat, amb una determinada cronologia i fases d’actuació en què es prioritze les xarxes més velles de la ciutat.

11.-Dissenyar totes les zones verdes noves i continuar renovant les que ja tenim davall les pautes de la jardineria de baix consum d’aigua.

12.-Fer campanyes de foment d’ús racional de l’aigua a la ciutat.

FISCALITAT JUSTA I NETA

13.-Modificar l’ordenança reguladora de l’IBI i que s’apliquen tipus diferents segons l’ús del bé. Fins ara hem tingut una tributació lineal que ha beneficiat els patrimonis més valorats en el cadastre en perjudici de la gran majoria dels propietaris.

14.-Plantejar millores en l’estructura tarifària per a abaratir els consums més bàsics i penalitzar els consums elevats, per a avançar cap a una tarifació social i ecològica real.

CIUTAT HABITABLE
I a la plaça es parlarà de vida

Volem una ciutat més saludable, violeta i habitable per a passejar, jugar i trobar-nos en els espais públics i oberts, amb més espai verd i més ben connectada gràcies a un transport públic més eficient. I impulsar mesures contra la contaminació. Per això, prioritzarem aquests punts:

URBANISME I PLANEJAMENT

15.- Dur a terme una regeneració urbana dels barris en funció dels recursos disponibles d’ajudes externes (Diputació, Generalitat, Estat, Unió Europea) i pròpies. Impulsar noves actuacions en el conjunt de la ciutat per a evitar les desigualtats entre barris i afavorir la cohesió social.

16.-Aprovar i implementar el Pla Especial del Nucli Antic per a evitar-ne la desertització i afavorir la vida al carrer, en què es fomente el comerç, la convivència, es millore la seguretat i la conciliació del descans veïnal amb l’oci nocturn.

17.-Impulsar el programa per a l’accessibilitat a l’habitatge –instal·lació d’ascensors, rampes accessibles en vestíbuls, etc.– per a evitar la desigualtat entre barris, que siga beneficiós per a la gent gran, jove i per a reintroduir habitatges en el mercat.

18.-Crear itineraris urbans per a fomentar la pacificació del trànsit en entorns sensibles –accessos a col·legis, centres de salut, cultura i espais d’alt valor patrimonial– amb la distinció de paviments o la implantació de carrers de prioritat inversa.

19.-Ampliar l’illa de vianants de l’àmbit dels carrers del Mercat tenint com a epicentre la plaça del Mercat. I condicionar els carrers comercials del nucli urbà mitjançant solucions com l’ampliació de les voreres amb una distribució eficient de l’arbrat i millor mobilitat.

20.-Crear un carril bici, segur i eficient, que connecte l’estació de RENFE amb l’eix de l’Albereda i aquest amb els diferents barris, centres educatius, sanitaris, culturals, esportius, els polígons industrials, vies verdes, etc.

21-Efectuar una senyalització urbana i d’edificis públics amb un llenguatge inclusiu i adaptat (braille i pictogrames) en què es prioritze l’elecció de noms de nous carrers tenint en compte dones significatives de la ciutat.

AMPLIAR LES ZONES VERDES I LA TERRA EN LA CIUTAT

22.-Transformar el concepte de parc infantil cap a espai familiar, segons el projecte “Ciutat educadora”, on hi haja arbres i zones verdes i on els més menuts puguen jugar-hi lliurement. Oferir un espai de trobada entre grans i menuts que satisfaça les necessitats del joc i la socialització.

23.-Establir un pla d’ombres mitjançant arbrat, vegetació i teles de colors per als espais de joc infantil. Ateses les temperatures, en molts moments de l’any cal facilitar un entorn favorable per al joc i el descobriment.

24.-Promoure el desenvolupament i la millora dels horts urbans d’agricultura biològica i d’activitats pedagògiques, terapèutiques, d’oci i culturals associades.

25.-Parar l’externalització del servei de manteniment dels parcs i jardins a empreses concessionàries que anteposen els seus interessos econòmics als interessos generals i públics, i atorgar el protagonisme als serveis municipals de jardineria.

26.-Reivindicar el nostre patrimoni natural a través d’activitats que en permeten el coneixement, i també dels usos tradicionals de la natura. Implementar programes de custòdia d’espais naturals implicant-hi la societat civil.

27.-Declarar Xàtiva ciutat lliure de maltractament animal evitant i impedint la realització de qualsevol tipus d’espectacle que utilitze animals.

RETORNAR ELS CARRERS A LES PERSONES

28.-Millorar el bus urbà amb una segona línia per a ampliar-ne la cobertura, augmentar les freqüències de pas i optimitzar recorreguts. Estendre el bus urbà als polígons industrials els dies laborables, a tots els barris de la ciutat i també a Bixquert i a les pedanies.

29.-Continuar aplicant intervencions urbanístiques (passos elevats, elevacions de paviment…) i mesures de trànsit per a reduir la velocitat i els sorolls dels vehicles en els espais més sensibles. Posar com a prioritari el Pla de Pacificació del Trànsit en l’accés als centres educatius.

30.-Implantar totalment, durant el període 2019-2023, el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible i reforçar el lideratge comarcal en el transport públic: seguiment de rodalies i dels autobusos interurbans. Reforçar el paper central d’intermodalitat de l’actual estació de bus.

ADOPTAR UNA ESTRATÈGIA DE RESIDU ZERO

L’actual model de consum a Xàtiva es basa en una dinàmica d’importar massivament materials, utilitzar-los i tirar-los. Cada persona de Xàtiva produeix anualment 450 quilos de residus que sumen més de 12,6 milions de tones de deixalles cada any i que, si se separaren adequadament, podrien generar ingressos ben importants per a la ciutat i, sobretot, millorar el medi ambient. Per això, cal:

31.- Adoptar una estratègia de residu zero per a reduir deixalles i augmentar-ne la recollida selectiva. Es revisarà el model de separació i de recollida de residus a partir d’experiències de recollida selectiva porta a porta, introduïdes en alguns barris, i models més simples de separació.

32.-Fer un pla especial de recollida de residus a les urbanitzacions (Bixquert, Carraixet…), que tinga en compte les necessitats específiques, com els tipus de contenidors.

CIUTAT QUE CUIDA
Que he aprés a estimar-te amb el cor encés

El fet de viure en un estat social de dret ens hauria de garantir la cobertura d’uns serveis mínims, però més enllà d’això, aquest repte està íntimament relacionat amb un treball de dignificació de la vida de totes les persones que viuen a la nostra ciutat. Els objectius i les mesures que es presenten tot seguit han de servir per a situar la ciutat de Xàtiva com una ciutat valenta, moderna, feminista i eficient a l’hora d’atendre els assumptes relacionats amb els drets socials.

EL DRET A L’EXISTÈNCIA

33.-Començar dissenyant el Marc Municipal d’Acció Comunitària per a definir condicions de plans i programes municipals (infància, adolescència, social, famílies i persones sense sostre); elaborar un mapa d’equipament i definir la tipologia d’accions.

34.-Promocionar el SAD. Es tracta d’un servei prestat per professionals qualificats que es du a terme a casa de l’usuari/a, dirigit a proporcionar atencions a les persones i a les famílies en situacions de mancances d’autonomia personal o dificultats problemàtiques familiars.

35.-Dignitat alimentària. Cal garantir el dret a l’alimentació adequada durant tot l’any, especialment a les famílies amb menors i a persones majors que viuen a soles articulant actuacions d’iniciativa municipal amb les dutes a terme per les entitats socials del municipi coordinadament.

36.- Continuar aplicant el compromís del Consell Escolar perquè el servei de menjador, llibres, eixides i activitats escolars de tots els menors estiga assegurat. Cap menor, per motius d’emergència social, quedarà fora d’aquesta cobertura educativa.

37.-Potenciar el Centre d’Informació Juvenil amb la creació d’assessories juvenils d’orientació formativa, jurídica, laboral i per a l’emprenedoria, accés a l’habitatge, a l’alimentació i a l’atenció afectivosexual, i amb la contractació de personal amb formació específica.

38.-Crear programes i espais d’oci alternatiu vinculats a la cultura, als esports i a la Fira d’Agost autogestionats per joves. I promoure descomptes en recursos municipals.

39.-Crear una xarxa d’aules d’estudi aprofitant equipaments amb un horari establit (centres educatius, CCX, escola d’adults) i dotant-les d’ordinadors amb connexió a Internet, que es preveu com un dret del jovent del segle xxi.

40.-Garantir el dret a un envelliment digne, actiu, autònom i saludable. El 2017 a Xàtiva vivien 5.100 persones majors. Per això, cal retirar barreres arquitectòniques, donar accés a l’habitatge, instal·lar màquines de gimnàstica i crear programes d’envelliment actiu i d’acompanyament.

41.- Reclamar a la Generalitat Valenciana tots els mitjans que calguen per a millorar l’Hospital Lluís Alcanyís per tal de garantir les necessitats bàsiques que durant els darrers anys s’han acumulat sense resoldre en matèria d’equipaments i personal.

42.-Desenvolupar campanyes de salut amb perspectiva de gènere a partir d’investigacions específiques de les patologies que pateixen especialment les dones, fibromiàlgia, ansietat, malalties hepàtiques, etc.

CIUTAT COEDUCADORA

En la mesura que la ciutat, de manera conscient i intencionada, incorpora l’equitat i la igualtat de dones i homes entre els coneixements, els valors i les habilitats que difon per a la convivència, podem pensar i construir ciutats coeducadores. Per tant, Xàtiva ha de vincular el seu projecte educatiu de ciutat amb el pla d’igualtat de gènere i, en tot cas, ha de concebre la coeducació com una estratègia de ciutat. Cal considerar que tots els centres sostinguts amb fons públics hauran de proporcionar una oferta educativa com un servei públic, amb tots els drets i les exigències que estableixen les normatives vigents. Per això, volem:

LA CIUTAT DELS XIQUETS I DE LES XIQUETES

43.-Elaborar un projecte coeducatiu de ciutat que implique totes les regidories (una eina de planificació, participació i foment de la igualtat), emmarcat en la planificació global de la ciutat, entés com un procés dinàmic que s’impulsa des de la participació ciutadana.

44.-Implantar un pla d’ajudes municipal per a assegurar l’accés a l’ensenyament de 0 a 3 anys.

45.-Continuar aplicant el pla de millores “Edificant” per als diferents edificis dels centres escolars i seguir fent ús d’aquestes instal·lacions d’una manera participada per la comunitat educativa i els barris (patis oberts i biblioteques obertes).

46.-Continuar aprofundint en l’organització cooperada de la Setmana de l’Educació com a espai de reflexió i projecció del conjunt de la comunitat educativa.

UNA CIUTAT VIOLETA

Una ciutat violeta és un nucli de convivència que respecta les persones, que reconeix a cada persona la seua identitat, sense uniformar i sense negar la diversitat que fa que cadascú tinga unes preferències que cal respectar. Una ciutat violeta és aquella en què l’Ajuntament s’organitza per poder actuar amb eficàcia i millorar la qualitat de vida de les seues ciutadanes. Per això, cal:

47.-Incorporar la perspectiva de gènere en els pressupostos municipals de l’Ajuntament. Crear un espai de reflexió i de discussió compartit entre les diferents àrees i serveis de l’Ajuntament de Xàtiva i les associacions que treballen en aquest àmbit.

48.-Impulsar un pla municipal d’igualtat de gènere que continga el conjunt d’objectius i de mesures per a assolir la igualtat de gènere a la ciutat fent servir la Casa de les Dones i un web específic com a espais motors.

49.-Mantenir la presència a peu de carrer pel que fa a les campanyes informatives en contra de la violència de gènere, i també en moments d’oci o festius (Fira d’Agost, Falles…)

50.-Dur a terme campanyes de sensibilització i visibilització sobre l’orientació sexual i la identitat de gènere a les escoles i als instituts per tal d’apoderar els joves i les joves LGTB+ i prevenir l’assetjament per aquests motius.

51.-Crear la Unitat de Gènere, que garantisca la transversalitat de les polítiques d’igualtat, el compliment del II Pla d’Igualtat del personal municipal i la determinació en l’impuls de l’Observatori de la Igualtat.

ESPORTS

52.-Impulsar el Pla Estratègic Municipal d’Esports encaminat a la remunicipalització de les escoles esportives municipals i a una millora i una ampliació de les instal·lacions esportives.

53.-Promocionar equitativament equips esportius masculins i femenins equiparant premis i ajudes en les competicions esportives en categories femenines i masculines.

CIUTAT AMB FUTUR
Lluitant per un futur que hem de guanyar

Xàtiva és una ciutat amb un gran potencial, però la crisi econòmica i la manca d’una estratègia concreta ha castigat les possibles línies de projecció de la ciutat. Hem de treballar en xarxa per a fomentar un teixit productiu viu, cooperatiu, creatiu i innovador. Per això, volem:

TREBALL I INDÚSTRIA

54.- Auditar els polígons industrials i, en col·laboració amb les empreses, definir les actuacions que cal emprendre per tal de dotar-los de millors serveis (accessos, fibra òptica, transport col·lectiu, etc.) perquè puguen desenvolupar la seua activitat ordinària sense obstacles.

55.-Donar un impuls constructiu a l’escorxador perquè no siga només un lloc d’orientació i informació de les empreses dels polígons de la ciutat, sinó que siga també un instrument efectiu de creació d’empreses que potencie la cooperació.

56.-Formar una plataforma logística en què les indústries tracten de reduir l’impacte de la seua activitat sobre el medi ambient. L’objectiu bàsic és la visibilitat mitjançant certificacions a escala internacional que ens situen com a nus d’una xarxa de plataformes logístiques locals de les comarques centrals.

57.-Implantar una seu interuniversitària del sector tecnològic que oferisca cursos superiors o d’especialització certificats. Situar Xàtiva com a ciutat de formació tecnològica dins del territori valencià.

58.-Promoure l’aplicació eficient de clàusules socials per a l’accés als concursos públics basats en el compromís efectiu de creació d’ocupació, igualtat de gènere, desenvolupament local i cohesió social com ho fan les cooperatives.

59.-Potenciar l’oferta de Formació Professional i fomentar l’accés a aquesta com a itinerari formatiu i laboral, lligant-la als sectors econòmics locals. Acostar la joventut a l’àmbit laboral a través del contacte amb les empreses i d’experiències d’altres joves en el món laboral.

COMERÇ, TURISME I AGRICULTURA

Apostem per un comerç urbà de proximitat, sostenible i integrat a la comunitat. Cal treballar per a modernitzar el model comercial de Xàtiva adaptant-lo a les necessitats actuals de la ciutadania. Les nostres prioritats de govern seran:

60.-Continuar impulsant i ampliant el Pla d’Acció Comercial per a la ciutat de Xàtiva. Amb ajudes: al lloguer, màrqueting, formació, rehabilitació, targeta de fidelització del comerç de proximitat, mercats de productes de la terra i adaptació de locals comercials.

61.-Impulsar un pla de relleu empresarial, amb el qual un o més reemprenedors podran accedir a la propietat d’una empresa d’una altra persona, en funcionament, per a fer-la créixer sense haver de passar per la fase de crear-la.

62.-Consolidar i ampliar el servei d’una hora gratuïta en els aparcaments subterranis dels diferents àmbits comercials de la ciutat. Estudiar i aplicar noves fórmules per a optimitzar l’ús d’aquests aparcaments.

63.-Crear el Consell Municipal de Turisme, que integre personal tècnic i professionals del sector amb l’objectiu de dissenyar una proposta turística i campanyes de promoció contextualitzades en el patrimoni de la ciutat.

64.-Fomentar un relat propi de la ciutat que vincule la família Borja i altres personatges històrics amb els diferents espais de Xàtiva i amb el màxim de sectors econòmics, socials i culturals.

65.-Impulsar l’elaboració d’un pla de millora per als camins rurals del terme municipal i protegir l’agricultura periurbana de Xàtiva com a mecanisme de conservació del nostre espai més immediat.

CULTURA

66.-Elaborar un pla de la cultura estratègic a Xàtiva en què aquesta es considere una pràctica, un dret ciutadà i un motor econòmic i social.

67.-Continuar fent possible una programació teatral atractiva, compromesa amb la igualtat adherint-nos a les noves tendències sense oblidar-nos de la tradició.

68.-Fer pivotar el procés d’organització de la Fira d’Agost per a augmentar les possibilitats participatives fent-ne protagonista a la societat civil. Impulsar una modificació dels escenaris principals de la festa.

69.-Impulsar un pla estratègic perquè les falles de la ciutat siguen punt de referència festiu, econòmic i de sostenibilitat. Facilitar un aparell administratiu per a la gestió de la Junta Local Fallera.

70.-Crear el Consell de Cultura, òrgan de participació social en la planificació cultural de la ciutat per a fomentar la cultura i les festes com a eina d’igualtat.

71.-Crear nous museus que entronquen amb la història de Xàtiva (paper, de la festa, gravat i impremta) amb la participació principal d’administracions superiors.

72.-Habilitar un espai de creació cultural d’autogestió per als usuaris i les usuàries i traslladar la biblioteca municipal al convent de Santa Clara.

CIUTAT DEMOCRÀTICA
Perquè tenim el coratge i els somriures

PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA

73.-Celebrar regularment audiències públiques del govern per a informar i debatre sobre els projectes principals de ciutat o les iniciatives més rellevants. Han de ser actes de lliure concurrència en què la ciutadania puga expressar les seues inquietuds.

74.-Rescatar els serveis públics externalitzats amb l’objectiu d’abaratir-ne el cost un 30%, millorar la qualitat dels serveis i les condicions laborals dels treballadors/es (conserges i manteniment d’instal·lacions esportives, neteja, serveis socials, etc.).

75.-Consolidar i aprofundir els processos participatius i consultius també per a xiquets/es i adolescents com a eina per a treballar la formació d’aquest sector de la població en els valors democràtics i avançar cap a la ciutat coeducadora.

76.- Crear els Consells Municipals de Districte (CMD) com a òrgans de consulta i participació dels districtes en què es divideix territorialment la ciutat de Xàtiva, encarregats de l’impuls o la proposta de serveis i actuacions. I apoderar els òrgans consultius i de participació que hi ha.

77.-Promoure el web municipal com a mitjà principal per a conéixer la gestió de l’Ajuntament. Millorar l’accessibilitat d’informacions ja publicades, com el pressupost, les retribucions dels càrrecs públics, les ordenances, les actes del ple i les dels consells, la gestió dels organismes municipals, etc.

78.-Xàtiva Unida es compromet a treballar fins al límit de les competències municipals perquè els drets i els deures de la ciutadania siguen exercits amb la màxima llibertat i es garantisca la igualtat d’oportunitats a tots i totes.

79.-Culminar el procés de regularització de personal de l’Ajuntament, i la racionalització i la reorganització dels serveis que es presten d’una manera negociada.

80.- Regular de manera conjunta per a totes les delegacions la publicitat institucional per a adequar-les a la Llei de Publicitat Institucional. I adoptar codis de conducta sobre continguts i imatges no sexistes.

81.-Proveir d’assistència legal les persones migrants i refugiades tant per motius de conflictes bèl·lics com per motius econòmics per tal de regularitzar-ne la situació, així com facilitar-ne la integració a la ciutat a través d’un programa de voluntariat.

82.-Crear programes municipals de voluntariat i promoure els duts a terme per associacions per a reivindicar-ne l’efecte sobre la creació d’un sentiment comunitari, el creixement personal, la formació i l’educació en ciutadania.

CIUTAT DELS BARRIS
Cercant l’alegria, guardant l’enyorança

Volem reduir les desigualtats entre barris a partir de la participació i la coproducció de polítiques públiques amb veïns i veïnes, cohesionar la ciutat i impulsar les lluites que han de transformar els nostres carrers amb actuacions d’urbanització en què s’involucre el projecte de recuperació de memòria socarrada o millorar l’accessibilitat d’espais públics i reurbanitzacions amb criteris de gènere. Per això, volem:

Pedanies. La Torre, Annahuir i Sorió

83.-Integrar les pedanies amb el nucli urbà mitjançant el transport públic del municipi (bus urbà i servei de taxi) i amb la incorporació de vies no motoritzades segures per a desplaçaments a peu o en bicicleta.

84.-Adquirir i adequar un espai esportiu i social a la Torre, i també millorar les instal·lacions de les piscines municipals d’aquesta població i d’Annahuir.

85.-Reforçar i implantar el mercat de fresc setmanal.

Llevant sud

86.-Consolidar el mercat de fresc a la plaça de Sant Pere, dinamitzar aquest espai amb activitats i millorar les instal·lacions de la plaça.

87.-Establir un pla de rehabilitació d’habitatges per a facilitar la recepció de població jove. I d’intervenció de millora i de neteja en la rodalia de les muralles de Llevant.

88.-Millorar l’entorn de la font dels Vint-i-cinc Dolls, amb el soterrament dels contenidors, l’ampliació de l’espai verd destinat a les persones i la pacificació del trànsit de vehicles.

Ponent nord

89.-Construir un mercat municipal i un espai d’oficines per a les associacions comercials i esportives en l’àmbit de l’avinguda de les Corts Valencianes. Fer ús dels aparcaments municipals subterranis que hi ha.

90.-Dignificar i valorar, amb una programació d’activitats anuals, l’espai patrimonial dels banys àrabs i el nimfeu.

91.-Establir un pla de millora de l’entorn de la plaça del Raval amb una ampliació de l’espai verd i per a les persones, així com la pacificació del trànsit en el carrer de Sant Roc.

Centre

92.-Reduir el trànsit del carrer de la Corretgeria mitjançant l’aplicació del Pla de Mobilitat i millorar l’entorn fent-ne un espai més amable per als vianants i tenint accés a la línia de bus urbà.

93.-Regularitzar les càrregues i les descàrregues en el mercat, així com dinamitzar el teixit comercial de proximitat de la zona.

Llevant nord

94.-Instal·lar el nou centre de salut de la ciutat en aquest espai i aportar un local per a les activitats associatives del barri.

95.-Millorar els parcs amb la instal·lació de màquines de gimnàstica i de les pistes esportives. I també establir un marc horari de convivència en les pistes esportives urbanes (migdia, nit…).

Bixquert

96.-Elaborar un pla de seguretat a Bixquert. Més cobertura per part dels Cossos de Seguretat de l’Estat i de presència de la policia local. Establir un horari d’atenció en la dependència policial de Bixquert.

97.- Millorar i ampliar el servei d’enllumenat públic i de recollida de deixalles (planificació de la recollida, contenidors de poda, contenidors de reciclatge…).

98.-Crear un itinerari de vianants que connecte la ciutat amb Bixquert, Establir mesures de seguretat davant de la cacera furtiva, neteja, reparació de camins i revisió del pla de cremes.

Ponent sud

99.-Connectar la zona sud de la ciutat amb la resta del nucli urbà amb el pas de la línia de bus.

100.-Connectar la zona amb bus, pacificació del trànsit en la rodalia del col·legi Jacint Castanyeda i mesures de control de velocitat.